El passat 29 de setembre es va celebrar la tercera sessió de la nova temporada del Club d’Innovadors, que va comptar amb Pablo Vidarte, fundador de Bioo, com a ponent convidat.
L’interès per la ciència i la tecnologia de Pablo Vidarte ha anat més enllà de la teoria per esdevenir fets que aporten la possibilitat de transformar el futur. Entre les seves creacions destaquen: les bateries biològiques que “s’endollen” al terra per generar electricitat, de manera natural, a través dels microorganismes naturals del subsòl; i interruptors biològics que s’activen amb la interacció amb les plantes.
Vidarte també ha liderat desenvolupaments de hardware de geolocalització, software d’intel·ligència artificial evolutiva i sistemes per a la generació orgànica d’hidrogen en rius per a aplicacions de combustible net.
Vidarte va explicar com va néixer Bioo: “Va ser amb un somni que vaig tenir. Un somni molt lúcid en el que fins i tot vaig poder tocar coses i veure-les amb una definició encara més nítida que a la vida real. Aleshores em vaig adonar que sota els cultius hi havia cables i que produïen energia amb la natura. Al cap i a la fi, les plantes creen energia; de manera que, perquè no recollim energia de les pròpies plantes?” A partir d’això, en Pablo va engegar un prototipus, amb el suport d’un grup de voluntaris format per enginyers i professors d’universitat.
En Pablo Vidarte ens va parlar també de la seva visió sobre la creació dels primers edificis i ciutats biotecnològics del món, amb tecnologies potenciades per la natura. La seva missió és crear una transformació biotecnològica, unint natura i tecnologia a través de solucions innovadores que millorin la qualitat de vida.
Una sessió realment interessant que a continuació compartim en format entrevista.
Quins són els orígens de Bioo i quins són els seus plans per al futur?
Bioo va sorgir d’un somni que vaig tenir, en el que es generava electricitat a partir de la natura. Les bateries biològiques en entorns controlats existeixen des dels anys 70, però no es podien aplicar a sistemes oberts naturals perquè es contaminaven i, al cap de molt poc temps, deixaven de funcionar.
Al llarg de la nostra recerca, a Bioo vam descobrir mecanismes per aconseguir que això no passés. Els primers prototipus funcionals vam fer-los entre 2014 i 2015. De 2015 a 2017 vam fer els primers escalables en entorns exteriors en grans volums. Entre 2017 i 2020 vam desenvolupar Bioo Panel. Posteriorment, el Bioo Sensor, un mecanisme que avui segueix funcionant.
A Bioo volem formar part, i si és possible, ser al capdavant de la revolució biotecnològica. Per això hem investigat i treballat solucions transformadores i naturals. Tots volem un món modern fusionat amb la natura, i no viure entre parets de formigó.
Volem transformar les ciutats en ciutats biotecnològiques, i en algunes zones d’Espanya, França, el Regne Unit o Alemanya ja ho estem fent. En els propers anys ens volem centrar en l’agricultura, i de cara a 2050, ens centrarem en ella amb l’objectiu d’aconseguir reduir un 1% de les emissions de CO2 previstes per aleshores.
Quina creu que ha sigut l’aplicació més impactant de Bioo fins el moment?
Bioo ha desenvolupat dues tecnologies que fusionen natura i tecnologia: els interruptors biològics (plantes que actuen com a interruptor per activar la llum o el so), el futur de les quals es troba en les ciutats sostenibles; i les bateries que generen electricitat a través de la terra i que tenen un recorregut molt llarg, per exemple, en agricultura.
Creiem que totes dues tecnologies tenen un impacte importantíssim, tant en la manera en la que ens relacionem amb la natura, como en la generació d’energia. De fet, l’ús de la tecnologia de bateries biotecnològiques, a més, provoca un estalvi d’aigua del 50%, una reducció del calor de fins a 4 graus, i una absorció del CO2 de més de 300 g per metre quadrat.
Quin és el repte principal al que s’enfronta l’actual revolució biotecnològica?
La integració d’aquesta mena de solucions per part de promotores i governs. No s’està tenint en compte que aquesta mena d’aplicacions fan augmentar fins en un 20% el valor de l’espai d’un edifici, i fins i tot poden millorar el benestar en un 15%, i la productivitat i l’eficiència dels qui treballen en aquesta mena d’entorns en un 20%.
Les empreses que incorporen aquestes solucions veuen augmentar les seves vendes fins a un 11%. Econòmicament, aplicar-les té tot el sentit del món; el que ens falta és donar-les a conèixer de manera massiva.
Quins beneficis destacaria de les ciutats biotecnològiques en relació a la qualitat de vida dels ciutadans?
Les ciutats biotecnològiques ofereixen nombrosos beneficis. D’entrada, tenen una repercussió positiva en la salut de les persones, perquè tenen un efecte reductor de l’estrès i de les malalties cròniques. La interacció amb les plantes ha demostrat augmentar en més d’un 15% el benestar de les persones. Per això, calculem que són capaces d’augmentar l’esperança de vida en 12 anys.
Com comentava abans, a més, el valor dels edificis mateixos augmenta, perquè conviden molt més a l’ocupació (un 23% més) i són molt més atractius per a usuaris i turistes.
Finalment, i no cal dir-ho, perquè responen a unes necessitats climàtiques urgents. Evidentment, no contaminen i s’abasteixen de la pròpia natura, per la qual cosa, els beneficis en aquest sentit són clars.
Quina és la manera més efectiva de desenvolupar la innovació en una empresa?
Des del meu punt de vista, el més important és que la innovació s’imposi a tots els departaments, que no pertanyi exclusivament al departament de R+D. Cada persona, cada treballador, ha de tenir els seus KPIs vinculats a la innovació, també en departaments com Màrqueting, Recursos Humans, etc. En cas contrari, la innovació no avança i no s’incorpora a l’empresa.
Quins són els errors principals que cometen les startups/empreses a l’hora d’innovar?
Sobretot, vendre un producte o servei abans de tenir-lo, i no calcular bé el temps i costos que implica. Això fa que s’estalviï en aspectes en els que no s’hauria d’estalviar, com l’equip humà, que és qui crearà la innovació. Moltes empreses es centren en rebaixar terminis i equips, quan el que han de fer, precisament, és augmentar equip per a que això suposo un estalvi de temps.
Quines millores en eficiència i sostenibilitat veu per a la industria de la bugaderia en els propers 5 anys?
A més de Bioo, un altre projecte biotecnològic en el qual estic implicat té com a objectiu reduir l’impacte del plàstic en la indústria de la bugaderia i evitar la seva conversió en microplàstics que arribin als oceans.
En els propers anys veurem moltes innovacions en aquesta indústria. Crec que d’aquí a 10 anys tindrem un modelo d’indústria totalment diferent del d’avui.
Com rentarem la roba el 2050?
Doncs no l’hi sabria dir. El què sí penso, honestament, és que no serà com ho estem fent actualment, generant un residu que arriba a rius o mars…
Hi haurà altres inconvenients, però crec que haurem aconseguit eliminar aquest aspecte en concret
compartir