Professor Tomohiko Sakao, científic, consultor i educador vinculat a la Universitat de Tòquio i a la Linköping University de Suècia.
Sakao és un reconegut investigador internacional en sistemes de producte-servei i models d’economia circular, especialment en entorns domèstics. En particular, estudia com el disseny, la tecnologia i el comportament es combinen per reduir els impactes ambientals en models industrials.
En aquesta conversa, el professor Tomohiko Sakao ens ofereix una visió acadèmica i sistèmica sobre la transició dels models de propietat individual cap als sistemes de producte-servei en l’àmbit domèstic. Destaca la bugaderia compartida com un exemple paradigmàtic d’eficiència, on l’estalvi de recursos i l’optimització de materials superen, en impacte ambiental, la simple reducció del consum energètic. A través de la seva recerca, Sakao explica com l’èxit d’aquests models no depèn únicament de la robustesa tecnològica, sinó d’una comprensió profunda del comportament de l’usuari i de l’adaptació al context socioeconòmic de cada ciutat. La seva anàlisi ens convida a repensar el disseny industrial des d’una perspectiva de cicle de vida i digitalització, desplaçant el focus de l’objecte físic cap a la provisió d’un servei fàcil i durador, capaç de superar les reticències de la immediatesa i altres barreres culturals.
Escolta l’entrevista original
Què ens diu l’evidència científica sobre l’impacte ambiental de passar d’un model de propietat individual a un sistema de bugaderia compartida?
La tendència general en la recerca mostra que els sistemes de producte-servei ofereixen beneficis ambientals positius en comparació amb la venda i l’ús individual de productes. Segons els nostres estudis, l’estalvi de recursos és la categoria on l’impacte és més significatiu, fins i tot per sobre de la reducció del consum d’energia o de les emissions de CO2. Compartir no només optimitza l’ús de la màquina, sinó que redueix la quantitat total de materials necessaris per donar servei a una comunitat.
Fins a quin punt el comportament de l’usuari influeix en l’eficiència d’aquests sistemes?
És un factor clau. Encara que és difícil separar exactament la barrera tècnica de la de l’usuari, el comportament influeix molt en el consum real. Per exemple, la quantitat de roba que poses en cada cicle pot reduir el consum a la meitat si s’optimitza la càrrega. Un altre factor determinant és la temperatura de l’aigua: escalfar l’aigua a 60 o 90 graus consumeix moltíssima energia, i la decisió de triar la temperatura adequada depèn totalment de l’hàbit de l’usuari.
Quines condicions són necessàries perquè una bugaderia compartida funcioni correctament a nivell logístic?
Hi ha dos factors crítics. El primer és la relació d’usuaris per màquina; si hi ha massa gent per a una sola rentadora, l’impacte en els recursos i la satisfacció del servei es veuen afectats. El segon és el manteniment. Les rentadores poden fallar, i els usuaris necessiten que es reparin ràpidament. Si el servei de manteniment és lent, el risc és que l’usuari perdi la confiança en el sistema compartit i decideixi tornar a comprar-se una rentadora individual per a casa seva.
Existeixen diferències culturals o de context que facin que aquests models funcionin millor en uns llocs que en altres?
Totalment. Un estudi de la Universitat de Tòquio va comparar l’ús de bugaderies compartides a Tòquio i Bangkok, i les necessitats eren oposades. A Tòquio s’utilitzen per a usos especials, com rentar peces molt grans (edredons) que no caben a les rentadores domèstiques petites. A Bangkok, en canvi, un 40% de la població no té rentadora a casa, així que la bugaderia compartida és per a l’ús diari. Això ens ensenya que no es pot copiar un model d’un lloc a un altre sense entendre el context socioeconòmic i les necessitats reals de la gent.
Quins són els principals riscos o errades que s’han observat en la implementació d’aquests esquemes?
Un risc important és l’efecte rebot en el comportament. Per exemple, a Suècia es va observar que si l’usuari no paga directament l’electricitat (perquè va inclosa en la quota de la comunitat), tendeix a no preocupar-se per escurçar el temps d’ús de la màquina. D’altra banda, hi ha una tendència curiosa: en alguns complexos d’apartaments a Suècia, la gent ha començat a comprar-se rentadores individuals tot i tenir-ne de compartides a l’edifici. El motiu principal és l’accés 24/7 i la immediatesa, especialment en famílies amb nens petits. Això genera un escenari complex on coexisteixen els dos models, i com a planificadors hem de saber gestionar aquesta dualitat.
Què hauria de canviar en el disseny dels productes i en les polítiques públiques per afavorir aquests models?
Cal passar del disseny d’un producte físic al “pensament de sistemes”. Dissenyar per a l’ús compartit implica tenir en compte el manteniment, la reparabilitat i la durabilitat des de l’inici. Les empreses que dominin aquest enfocament sistèmic seran les que realment tindran èxit en el mercat de serveis. A nivell polític, la contractació pública verda és una eina potent per incentivar aquests models. També caldria repensar la Responsabilitat Ampliada del Productor (EPR) perquè no se centri només en el final de la vida del producte, sinó que incentivi el fabricant a preocupar-se per tot el cicle de vida i la durabilitat a llarg termini.
Com veus el futur dels serveis compartits en l’àmbit domèstic?
La tendència és clarament a l’alça, impulsada sobretot per la digitalització. Ja ho hem vist amb el cotxe o el patinet compartit; la tecnologia facilita el pagament, el reconeixement de l’usuari i la gestió a través d’apps. En el cas de la bugada, el futur passa per fer màquines més duradores que puguin donar servei a més usuaris i per integrar aquestes solucions tecnològiques que facin que l’experiència sigui tan còmoda, o més, que tenir la màquina dins de casa.
compartir