El 25 de maig, el Club d’Innovadors va acollir una nova sessió amb Pau Garcia, cofundador i director de Domestic Data Streamers, com a ponent convidat.
Des dels inicis de la seva organització, Pau ha estat desenvolupant projectes de recerca i comunicació de dades per a institucions com les Nacions Unides, la Califòrnia Academy of Science, la Tate Modern i el Citizen Lab. És també codirector del Màster d’ELISAVA en Dades i Disseny i ha fet classes a l’Hong Kong Design Institute, el Royal College of Arts de Londres, el Politecnico di Milà i la Universitat de Berkeley. A més, és fundador de HeyHuman!, un programa de residència per a artistes que combina la música, el periodisme, l’extracció de dades artístiques i la justícia social.
A Pau i el seu equip els va commoure molt la crisi de refugiats que va tenir lloc a Europa en 2013, un esdeveniment que va impulsar el llançament de Domestic Data Streamers. Veia les notícies actualitzades amb xifres que descrivien el nombre de morts i l’arribada de refugiats al continent i, es va adonar que aquestes xifres eren simples dades, mancades d’empatia humana.
“El nostre enfocament des de Domestic Data Streamers sempre s’ha centrat en … com podem transformar la informació en alguna cosa que, d’alguna manera, ens impacti.”
La presentació de Pau es proposa establir ponts entre les emocions i les dades, al mateix temps que introdueix al seu públic en la intel·ligència artificial (IA) i els seus múltiples usos quotidians. Els assistents a aquesta presentació que convida a la reflexió van poder entendre la IA des d’una perspectiva diferent i formular les preguntes adequades, relacionades amb les emocions humanes.
La ponència parteix de la perspectiva binària de la IA, consistent en punts de vista que l’etiqueten com intrínsecament dolenta o bona. Pau argumenta que en el centre d’aquest pensament dual hi ha una falta d’imaginació. És necessari no tenir una visió purament distòpica, però també no ser ingenu.
Afirma sense embuts: “En realitat, la intel·ligència artificial és bastant ximple”. Arriba a aquesta conclusió explicant que la IA manca de la capacitat de comprendre el coneixement i la realitat humana. És capaç de desxifrar les dades que se li subministren, que entorn del 60 per cent de les vegades procedeixen dels Estats Units. També conté un biaix històric, ja que les dades recopilades per a crear la IA procedeixen únicament dels últims vint anys. Mentre que la IA proporciona informació estadística (quan), els humans aporten el context lògic (per què).
Aquesta distinció és un element que en Pau s’encarrega de deixar clar en el Club d’Innovadors i a través del seu treball amb Domestic Data Streamers. També vol deixar clar que la IA no és més que una eina, i que tot el que es necessita per a piratejar-la o eludir-la és una mica d’astúcia. No obstant això, és necessari anar amb compte al introduir dades en la IA si volem crear eines duradores i ètiques.
Universal exhibition. Una combinació de dades i empatia per a parlar de sanitat pública -Domestic Data Streamers
El mètode de Pau per a piratejar consisteix a esbiaixar les eines de IA, com la generació d’imatges i la veu universal, cap a una perspectiva emocional.
El seu treball inclou la traducció de records reals a la IA, per a provocar una reacció visceral en pacients amb demència, la qual cosa es coneix com a teràpia de reminiscència. També el suport a dos de les majors organitzacions de refugiats d’Atenes en la recuperació d’històries perdudes, perquè puguin ser transmetre-les a generacions futures.
Per a acabar, Pau es pregunta: “Si la intel·ligència artificial és la resposta, quina és la pregunta?”. Ens anima a no contemplar la IA com una fi, sinó a descobrir aquesta fi per nosaltres mateixos.
compartir