Ovidio Ceñera va arribar a Madrid amb dinou anys i el somni de convertir-se en actor professional. El seu talent li va permetre cursar els seus estudis a la Real Escuela Superior de Arte Dramático y Danza de Madrid i exercir diversos papers com a actor durant les dècades dels 80 i 90. Però el destí, i les capacitats que va veure en ell el seu professor i acadèmic Francisco Nieva, el van portar a especialitzar-se en vestuari i a convertir-se en el cap del departament de vestuari i caracterització del Teatre Real de Madrid.
Avui, en el cicle d’entrevistes que estem realitzant juntament amb Girbau LAB, conversem amb Ovidio per conèixer com es gestiona el tèxtil en un sector on es genera molt vestuari, sovint molt costós, però també amb una vida, aparentment, molt efímera.
– Ovidio, en què consisteix la feina del departament de vestuari i caracterització d’un teatre com el Teatre Real?
La nostra feina i, per tant, la nostra missió, és aconseguir que totes les produccions comptin amb el vestuari i la caracterització idònia per crear la narrativa i l’estètica esperades, adequant-se als requisits del figurinista, del director i al pressupost, és clar.
Nosaltres podem llogar una producció, coproduir amb altres teatres o produir-la en solitari. Si es tracta d’una producció pròpia o d’una coproducció que liderem (som el primer teatre dels coproductors que posem l’obra en peu i l’estrenem), hem de fer tota la feina des de zero: confeccionar, comprar, ambientar, provar, arreglar, i entendre bé què es vol transmetre. Un cop finalitza la producció, cal inventariar i emmagatzemar tot el vestuari i realitzar un dossier fotogràfic i descriptiu perquè quan la producció viatgi a altres llocs, l’equip de vestuari i caracterització entengui en què consisteix i què hem de fer amb tot el material rebut.
Òbviament, depèn de nosaltres la materialització de totes aquestes peces, perruques i altres complements.
Si, en canvi, es tracta d’una coproducció que no liderem o d’una òpera llogada, la feina és més o menys la mateixa, però amb la diferència que ja rebem un vestuari i uns complements que hem d’adaptar al repartiment que hi ha en el nostre teatre: entendre com utilitzar-lo, assegurar que la tallatge s’adapta als nostres actors i actrius, fer els vestits nous si cal i també reparar tot allò que pugui estar deteriorat.
Només en el departament de vestuari i caracterització som 70 persones treballant.
– Quants vestits pot portar una producció?
Una producció petita pot tenir al voltant de 40 o 50 vestits. Una producció normal, uns 200. I hem tingut produccions de 500 peces com poden ser Els mestres cantaires de Nuremberg o Carmen.
“Només en el departament de vestuari i caracterització som 70 persones treballant”.
– En les produccions pròpies o que lidereu, el vestuari el confeccioneu tot internament o externalitzeu el servei?
Hi ha de tot i depèn del tipus de vestuari. Quan confeccionem el vestuari, comprem les teles en fàbriques, magatzems o botigues, depenent de la tela que el figurinista triï. I, segons el tipus de vestuari o del volum de feina que tinguem en aquell moment, també contractem tallers externs, que poden ser des de grans superfícies a tallers petits, amb els quals normalment col·laborem. Però sempre que podem, confeccionem en el nostre taller.
També sovint comprem peces bàsiques en botigues convencionals i després les customitzem. I, per descomptat, fem molt ús de la segona mà. Però el que més fem és utilitzar el material que tenim en estoc als nostres magatzems. Tenim una sala de teles que és un tresor i també en surten teixits que no es van utilitzar quan es van comprar, però que reutilitzem sempre que és necessari i la producció ho requereix.
– Quan parles d’estoc, et refereixes als sobrants de les produccions?
No, les peces que són d’una producció, però que per talla o per qualsevol altra raó no s’han utilitzat, normalment es queden en aquella producció per si la tornem a posar en escena o viatja a un altre teatre.
– I llavors, què hi ha a la sala de teles?
Tot el material adquirit per fer una producció, però que finalment ha quedat descartat. Hi ha autèntics tresors i sempre intentem donar-los sortida a través de les noves produccions.
“Cada peça mereix una cura especial”.
– Fins quan es guarda una producció?
Fins que es considera que ja no té vida, com nosaltres diem. Quan arriba el moment d’eliminar-la o destruir-la, no llencem res, perquè absolutament tot es pot reutilitzar en noves produccions o fins i tot per als assajos.
– Quina és la peça que més s’ha utilitzat?
No sé si és la més utilitzada, però les enagos que es fan servir a la majoria dels assajos del Teatre Real són unes enagos que es van confeccionar per a la producció de Divinas Palabras, que va interpretar Plácido Domingo el 1997, coincidint amb la reobertura del teatre. S’han tenyit diverses vegades i s’han utilitzat fins a la sacietat, però aquí segueixen, gairebé com el primer dia.
– Quin és el secret perquè les peces durin tant de temps?
La qualitat de la peça és fonamental. No acostumem a comprar roba cara, però sí que busquem la qualitat, prioritzant els teixits naturals. Però, sobretot, és clau com es cuiden.
“Per treure la mala olor de la roba, el millor és el vodka diluït en una mica d’aigua”.
– Segur que teniu molts trucs per mantenir la roba en perfecte estat. Ens en pots compartir algun?
Sí! Per treure la mala olor de la roba, el millor és el vodka diluït en una mica d’aigua. Ens ho va explicar fa anys una companyia russa que anava de gira durant mesos i actuava en llocs on no es podia rentar la roba com cal. Funciona molt bé!
– I com guardeu i feu el manteniment de les produccions perquè la roba no es faci malbé?
Disposem de naus immenses als afores de Madrid, a Arganda del Rey. Com que hi ha molta humitat, és imprescindible guardar bé les produccions. Mai guardis roba sense netejar, perquè pot tenir bacteris que la podreixin.
“Mai guardis roba sense netejar, perquè pot tenir bacteris que la podreixin”.
– És la sostenibilitat una prioritat en el sector de les arts escèniques?
Al Teatre Real sí. Tot l’equip és molt conscient de la importància de cuidar les coses, reutilitzar-les i comprar amb cap. A més, és un tema d’eficiència. Les produccions solen ser molt cares i és imprescindible estalviar costos, reaprofitar, fer intercanvis, etc.
Des d’un punt de vista més global, s’estan fent molts esforços per millorar l’eficiència ambiental de les produccions i del mateix teatre. Sense anar més lluny, aquest 2024 hem rebut el premi a la millor actuació d’eficiència energètica i sostenibilitat de l’Associació d’Empreses d’Eficiència Energètica (A3E), per unes millores que s’estan duent a terme a l’edifici. A poc a poc, intentem fer-ho millor cada vegada.
Aquesta entrevista forma part d’un espai de debat impulsat per Girbau LAB i So Good So Cute, que busca generar reflexió i aportar llum a aspectes essencials de la circularitat en la indústria tèxtil. Veure altres articles publicats.
compartir