Notícies - 06/05/2020


Alfred Vernis al Innovators Club de Girbau LAB

La innovació social implica les capacitats de les persones i les organitzacions per aprofitar de manera més eficaç i eficient els elements del territori de forma sostenible. El model d’economia circular és un referent per a la innovació social en aquest sentit. L’aplicació de la innovació social al tèxtil va molt lligada a la sosteniblitat. El professor del Departament d’Estratègia i Direcció General de ESADE i que ha estat director acadèmic de sostenibilitat del Grup Inditex, Alfred Vernis, ha explicat aquests conceptes al Innovators Club de Girbau LAB en la sessió online celebrada el passat 4 de maig.

Vernis va incidir en què, en el cas del tèxtil, el model circular implica re-dissenyar, fer nou disseny amb material reciclat per revaloritzar-lo i evitar residus. També cal pensar en nous serveis com a models de negoci al voltant del tèxtil, com per exemple models de subscripció per rebre roba i retornar-la. El convidat a l’Innovators Club de Girbau LAB va afirmar que la sostenibilitat de les grans empreses pot trigar molt en arribar si no es llencen nous models de negoci.

Alhora, i d’acord amb la situació actual per la pandèmia del Covid-19, es potenciaran els ecosistemes locals. Així, en el període post-confinament, les cadenes de subministrament possiblement canviaran. Es farà un aprovisionament de més aprop.

A més de la sessió online, hem pogut entrevistar a Alfred Vernis més en profunditat. Així, Vernis detalla els elements de la innovació social al sector tèxtil. També destaca la importància de les persones amb esperit crític i obert en tot procés d’innovació.

Què és la innovació social?

Una definició acadèmica seria que la innovació social és una combinació més eficaç i eficient dels elements existents al territori, que necessita de les capacitats de les persones i organitzacions implicades per solucionar els reptes de la mateixa d’una manera sostenible. Amb paraules més planeres, la innovació social és el resultat

de la feina intencionat d’un grup de persones, tractant de realitzar un canvi positiu actuant sobre l’arrel de problemes complexos en el territori.

Com apliquem la innovació social en el sector del tèxtil?

Quan parlem de aplicar la innovació social en el sector tèxtil va lligada a la innovació en sostenibilitat. I ho podem fer a quatre nivells, com en qualsevol empresa: primer, a nivell de la nostra cadena de valor, “upstream” (aigües amunt amb els proveïdors); segon, a nivell dels processos interns; tercer, a nivell de focalitzar-se en productes i serveis sostenibles, “downstream” (aigües avall, retail, consumidors, reciclatge, etc.); i per últim, en models de negocis sostenibles.

Quin dels nivells d’innovació social dels quatre que menciones ara és més important?

Tots són importants, i cada empresa haurà de veure on pot innovar més. A mi especialment m’interessa el quart nivell, el de nous models de negocis sostenibles. Per exemple, en el tèxtil, models de subscripció de roba (de zero a sis anys), models de lloguer (per roba de festa/cerimònies/celebracions/…) o models de intercanvi (per gent jove).

Quina és la manera més efectiva per desenvolupar la innovació en una empresa?

La innovació en qualsevol empresa la fan les persones. En aquesta direcció, primer necessites persones que facin preguntes incomodes i estiguin pensant tot el dia com l’empresa pot fer les coses millor i de forma més sostenible. Segon, necessites un equip d’experts que coneguin molt bé el sector i estiguin en contacte amb el grup d’innovadors/es. I per últim, aquests innovadors/es i aquests experts/es han de treballar en col·laboració amb els proveïdors i altres empreses.

Com seran les màquines de rentar roba i com es rentarà la roba el 2050?

Pregunta difícil. Però de ben segur que ja sabem algunes coses sense tenir una boleta de vidre.

Primer, com que l’aigua serà un bé molt escàs, per llei totes les rentadores hauran d’estar connectades a un sistema per recuperar l’aigua, o la pròpia rentadora ho incorporarà. Segon, les rentadores d’us domèstic seran molt mes senzilles d’utilitzar i incorporaran sistemes molt eficients en la utilització d’energia i aigua. Tercer, les rentadores a nivell industrial i domèstic seran compartides (laundry sharing) i les tindrem amb un sistema de lloguer (laundry renting). Això ja comença a passar a l’industria automobilística. Quart, tot el material del que estiguin fetes les rentadores es podrà reciclar, i durarà molt més: al ser els fabricants els propietaris de les màquines, els interessarà canviar-les poc, i que siguin fàcils de reparar.

I respecte a com es rentarà la roba, els/les consumidors/es estaran molt més educats i rentaran menys i de forma més eficient la seva roba (per exemple, temperatures no tan altes i no tan sovint). Si avancem cap a espais per viure d’us compartit, hi haurà moltes rentadores compartides en els espais. A més, la roba estarà millor feta, durarà més, caldrà rentar-la menys. I, per últim, rentarem menys perquè no caldrà anar tan abrigats: la temperatura del planeta serà més alta i, per tant, necessitarem menys roba.

Crec que qualsevol empresa, no importa el sector que sigui, hauria de fer un doble exercici: primer, pensar en com l’empresa pot ajudar a aplanar la corba del canvi climàtic i, segon, si no aconseguim aplanar la corba com afectarà això a l’empresa i com podem seguir pensant en aplanar aquella corba.

share

News